ENROCAMENT MUNICIPAL

Va escriure Aristòtil que “no cal un govern perfecte, es necessita un que sigui pràctic”. Chesterton afirmava que “el govern no descansa en la força, el govern és la força, descansa en el consentiment, o en una concepció de la justícia”. I, finalment, Simón Bolívar assegurava que “el sistema de govern més perfecte es aquell que produeix major suma de felicitat possible, major suma de seguretat social i major suma d'estabilitat política”.

Tot això ve com a conseqüència d'un nou moviment social que s'ha aixecat al nostre municipi. No és el primer ni serà l'últim. En els darrers mesos hem viscut aspectes tèrbols com a conseqüència d'una mala gestió de CiU i de la duta a terme, en el seu moment, per PSC. Algunes d'elles han estat: el Pla de les Hortes, el trasllat del Mercat setmanal, les demandes del PSC a la Sindicatura de Comptes i a la protecció de dades, l'enfrontament amb el BM La Roca per la supressió d'hores d'entrenament. I podríem seguir.

Després hi ha el descontentament de la gent. La tardança en la tramitació de sol·licituds, la inseguretat, la no atenció de demandes, l'etern silenci administratiu. Tot això està portant als ciutadans a un estat de passotisme davant dels polítics. No ens serveix el que fins ara s'ha vingut aplicant. El municipi ha canviant i amb ell la manera de gestionar-lo. De res serveixen els arguments continuistes del PSC. Podien ser efectius en el seu moment. Ara formen part del passat. El mateix passa amb els de CiU. Si es vol que el nostre municipi estigui prou preparat per al segle XXI s'han de prendre i aplicar noves mesures socioeconòmiques. Els ciutadans ens demanen respostes i se les hem de donar.

L'últim conflicte social està vinculat amb un mur que es va construir fa tres anys en un passatge que dóna al carrer Reixach. És una pugna antiga, en què un grup polític va prendre partit per un veí en detriment de l'altre. Això forma part de la història. El veí perjudicat va formar part de les llistes municipals de CiU. Tenia l'esperança que el problema s'arreglaria. Així li van prometre els que avui estan governant el nostre municipi. El resultat ha estat el silenci administratiu. El van utilitzar electoralment, prometent-li solucions, i després, com era d'esperar, li han donat l'esquena.

Aquest tipus d'actuacions no es poden consentir. Des del PPC la Roca del Vallès considerem que la política duta a terme és insuficient per al desenvolupament del nostre municipi. Només amb apostes noves deixarem de ser el sisè municipi més endeutat de la comarca.

A partir de l'1 gener 2011 dels ajuntaments no podran demanar crèdits. Això vol dir que no es podran endeutar més. Ara bé, com deixaran les arques municipals a partir del maig de 2011? La resposta és senzilla: buides. Serà una tasca dificultosa governar un municipi sense diners i sense perspectives d'aconseguir-lo. Només amb noves idees, amb solucions als problemes econòmics es podrà sortir del forat que ens ha portat la crisi econòmica. L'època d'ingressar diners gràcies a les llicències d'obres ha passat. Tampoc és una solució gravar els impostos municipals amb augments de l'IBI, IAE, IVA... Aquesta solució és la més fàcil, però els grans perjudicats seran els nostres conciutadans. No podem fer que ells paguin les culpes d'una mala gestió i de la situació actual de l'economia.

S'han de buscar solucions. El PPC la Roca del Vallès ha elaborat dos plans econòmics. Un d'ells el va presentar a l'actual Consistori. A dia d'avui no hem rebut contestació per part de ningú. Hem elaborat un altre que en breu donarem a conèixer. No el presentarem al Consistori perquè forma part del nostre programa electoral i, perquè, no servirà de res, ja que els nostres actuals governants segueixen enrocats en un carreró sense sortida.

La Roca del Vallès necessita un canvi polític. El PPC la Roca considera que serà clau per a la governabilitat del futur Consistori. Per això tendirem la mà a aquelles formacions que tinguin com a objectiu els principis que el PPC la Roca defensa. Si no ho fa, de continuar amb l'ostracisme que ens ha regit fins a l'actualitat, perdrem una gran oportunitat. Això el PPC la Roca mai no ho acceptarà. La Roca del Vallès no pot perdre aquest tren i entre tots hem de lluitar per un futur que ens permeti ser allò al que tots aspirem. El futur està a les nostres mans. No el deixem escapar.

ENROCAMIENTO MUNICIPAL

Escribió Aristóteles que “no hace falta un gobierno perfecto; se necesita uno que sea práctico”. Chesterton afirmaba que “el gobierno no descansa en la fuerza, el gobierno es la fuerza; descansa en el consentimiento, o en una concepción de la justicia”. Y, finalmente, Simón Bolívar aseguraba que “el sistema de gobierno más perfecto s aquel que produce mayor suma de felicidad posible, mayor suma de seguridad social y mayor suma de estabilidad política”.

Todo esto viene como consecuencia de un nuevo movimiento social que se ha levantado en nuestro municipio. No es el primero ni será el último. En los últimos meses hemos vivido aspectos turbios como consecuencia de una mala gestión de CiU y de la llevada a cabo, en su momento, por PSC. Algunas de ellas han sido: el Pla de les Hortes, el traslado del Mercado semanal, las demandas del PSC a la Sindicatura de Comptes y a la protección de datos, el enfrentamiento con el BM La Roca por la supresión de horas de entrenamiento. Y podríamos seguir.

Después está el descontento de la gente. La tardanza en la tramitación de solicitudes, la inseguridad, la no atención de demandas, el eterno silencio administrativo. Todo esto está llevando a los ciudadanos a un estado de pasotismo frente a los políticos. No nos sirve lo que hasta ahora se ha venido aplicando. El municipio ha cambiando y con él la manera de gestionarlo. De nada sirven los argumentos continuistas del PSC. Podían ser efectivos en su momento. Ahora forman parte del pasado. Lo mismo sucede con los de CIU. Si se quiere que nuestro municipio esté lo suficientemente preparado para el siglo XXI se tienen que tomar y aplicar nuevas medidas socioeconómicas. Los ciudadanos nos piden respuestas y se las tenemos que dar.

El último conflicto social está vinculado con un muro que se construyó hace tres años en un pasaje que da a la calle Reixach. Es una pugna antigua, en las que un grupo político tomó partido por un vecino en detrimento del otro. Esto forma parte de la historia. El vecino perjudicado formó parte de las listas municipales de CiU. Tenía la esperanza que el problema se arreglaría. Así se lo prometieron los que hoy están gobernando nuestro municipio. El resultado ha sido el silencio administrativo. Lo utilizaron electoralmente, prometiéndole soluciones, y luego, como era de esperar, le han dado la espalda.

Este tipo de actuaciones no se pueden consentir. Desde el PPC La Roca del Vallés consideramos que la política llevada a cabo es insuficiente para el desarrollo de nuestro municipio. Sólo con apuestas nuevas dejaremos de ser el sexto municipio más endeudado de la Comarca.

A partir del 1 de enero de 2011 los Ayuntamientos no podrán pedir créditos. Esto significa que no se podrán endeudar más. Ahora bien, ¿cómo dejaran las arcas municipales a partir de mayo de 2011? La respuesta es sencilla: vacías. Será una tarea dificultosa gobernar un municipio sin dinero y sin perspectivas de conseguirlo. Sólo con nuevas ideas, con soluciones a los problemas económicos se podrá salir del agujero que nos ha llevado la crisis económica. La época de ingresar dinero gracias a las licencias de obras ha pasado. Tampoco es una solución gravar los impuestos municipales con aumentos del IBI, IAE, IVA… Esta solución es la más fácil, pero los grandes perjudicados serán nuestros conciudadanos. No podemos hacer que ellos paguen las culpas de una mala gestión y de la situación actual de la economía.

Se han de buscar soluciones. El PPC La Roca del Vallés ha elaborado dos planes económicos. Uno de ellos lo presentó al actual Consistorio. A día de hoy no hemos recibido contestación por parte de nadie. Tenemos elaborado otro que en breve daremos a conocer. No se lo presentaremos al Consistorio porque forma parte de nuestro programa electoral y, porque, no servirá de nada, pues nuestros actuales gobernantes siguen enrocados en un callejón sin salida.

La Roca del Vallés necesita un cambio político. El PPC La Roca considera que será clave para la gobernabilidad del futuro Consistorio. Por eso tenderemos la mano a aquellas formaciones que tengan como objetivo los principios que el PPC La Roca defiende. De no hacerlo, de continuar con el ostracismo que nos ha regido hasta la actualidad, perderemos una gran oportunidad. Esto el PPC La Roca nunca lo va a aceptar. La Roca del Valles no puede perder este tren y entre todos debemos luchar por un futuro que nos permita ser aquello a lo que todos aspiramos. El futuro está en nuestras manos. No lo dejemos escapar.

Adiós a la junta del BM La Roca

El día que muchos no hubieran querido vivir nunca se produjo el pasado martes 25 de mayo en el CC La Roca. A las 20,30 horas estaba convocada la junta extraordinaria del BM La Roca. En la mesa presidencial todos los miembros de la junta. Delante el aforo lleno de madres, padres, jugadores, aficionados y simpatizantes. En el ambiente se palpaba la emoción contenida. Muchos esperaban que, como en la otra ocasión, tanto el alcalde como el regidor de deportes -padres de jugadores y jugadoras- se acercaran al CC La Roca. Ninguno de los dos hizo acto de presencia. Quizás sus ocupaciones políticas impidieron que se acercaran por allí.

El acto lo inició el presidente Quim Planas. En su intervención explicó lo que lleva días y meses repitiendo. Considera injusto el trato que se le ha dado al balonmano y la prepotencia con la que el Ayuntamiento los ha tratado. A continuación Sebastià Borrell intervino para explicar cómo dejaban las finanzas del club y cómo quedaría estructurada la próxima temporada. Borrell insistió en que la reducción de horas era fatal para el futuro del BM La Roca. Con la reducción de horas no se podía planificar un futuro. En vez de conseguir un club grande, como hasta ahora, el Ayuntamiento los condenaba a hacer desaparecer equipos para que, los existentes, se puedan entrenar en unas condiciones aceptables.

El cuarto punto del orden del día era hacer pública la dimisión de la junta. En aquel momento uno de los padres, Joan Carles León, se levantó y pidió que los presentes pudieran expresar su apoyo incondicional a la junta. Artur Barrio, miembro de la junta, comentó que consideraba oportuno continuar con el orden del día. Acto seguido explicó los motivos que les han llevado a la dimisión. Entre ellas que el BM La Roca ha tenido que sacrificar horas de entreno y que al CB La Roca le han aceptado todas sus peticiones. Al menos eso es lo que pensaba Barrio. No podía, dijo, afirmarlo al cien por cien, pero todos los indicios le hacían creer que las cosas habían ido por ahí. También insistió que en ningún momento se llegó a un consenso con el ayuntamiento, sino que han aceptado una imposición. “Las cosas están así y las horas del CB La Roca son estas”, comentó. Con lo cual quedaba muy claro a quien querían beneficiar y quien era el gran perjudicado. El presidente, Quim Planas, ratificó las palabras expresadas. Y añadió que habían buscado soluciones para no suprimir equipos. En concreto entrenar en una nave industrial. No se había podido llevar a cabo esta idea por un problema económico.

Y llegó el turno de los ruegos y preguntas. Jugadores infantiles, jugadores juveniles, madres, entrenadores y padres explicaron su experiencia en el BM La Roca y todos concluyeron con la misma misiva: “No ho deixeu. No us deixem”. Acabados los parlamentos el presidente Quim Planas dio las gracias a los presentes, comentó que una junta gestora de seis miembros guiaría el club hasta que no se realizaran elecciones y que, a pesar de todo, por coherencia, se marchaban. Eso no quería decir que no se vuelvan a presentar o que una nueva junta los releve después de estar casi treinta años al frente del BM La Roca. Un caluroso y cerrado aplauso, con todo el aforo en pie, que sobrepasó los cinco minutos, cerró un acto que muchos nunca hubieran querido vivir. El futuro se vislumbrará el día de las elecciones de la nueva junta directiva. Mientras tanto el martes se demostró que la gran familia del BM La Roca, como dijeron varios de los oradores, está más unida que nunca.

Personalmente considero que las cosas no se han podido hacer peor. En democracia no se puede imponer las cosas. No es democrático. También es cierto que todo el mundo tiene derecho a entrenar. Lo que algunos aún no entienden -o no quieren entender- es que no estamos ante la rabieta de unas personas porque han perdido su hegemonía. Es algo más. Es lo que explicó Sebastià Borrell. Hace años David Ogilvy escribió: “Si te juntas con expertos, experto serás. Si te juntas con necios, necio serás”. El Ayuntamiento ha tomado la segunda opción. Impedirá que el BM La Roca se haga grande y lo peor es que, en vez de aportar soluciones ha actuado incorrectamente. La prepotencia de alguno o algunos ha impedido el diálogo, que es fundamental en toda negociación, y han primado los intereses de unos en detrimento de otros. Hace años se decía que el Real Madrid era el equipo del régimen. Las circunstancias históricas han cambiado. Algunos aún no lo entienden y tal vez nunca lo comprendan. Esperemos que el CB La Roca no se convierta en el Real Madrid. Esperemos que los rumores no sean ciertos. Si de algo ha servido todo esto es para demostrar una cosa: a pesar de los pesares 57 años de historia no se pueden borrar de un plumazo y los asistentes al CC La Roca lo ratificaron. Algunos tendrían que escuchar más a la sociedad civil, pues el cargo que ostentan significa esto. Hay que tener voluntad de servir a los demás y de solucionar problemas, no de provocarlos. Así les va a algunos.

Toni Bosch participa en la presentació del llibre de Cesar Alcalà “Guerra i repressió al Vallés Oriental”

El president provincial Toni Bosch va participar ahir en la presentació del llibre “Guerra i repressió al Vallés Oriental” del periodista,  historiador i president local del Partit Popular a la Roca , Cesar Alcalà.

L’acte que va tenir lloc a la seu de partit a Granollers va estar presidit per la diputada Angels Olano i van assitir els càrrecs locals i comarcals del partit així com nombrosos convidats interessats en el tema.

QUO VADIS BM LA ROCA

La actual situación del BM La Roca me hace reflexionar. Dejando aparte historias relacionadas con el hecho que todo el mundo tiene derecho a entrenarse en instalaciones municipales, el tema va más allá. Y este se centra en la solidaridad. Hay un grupo de personas, miembros de la junta, que llevan muchos años luchando para que un club modesto pueda competir a alto nivel en todos los campeonatos que se celebran en Cataluña y en España. Su labor es reconocida a medias. En estos momentos, yo diría duros momentos, en los cuales necesitan más que nunca el calor de aquellas personas que forman parte de la gran familia del BM La Roca, no sienten o no reciben todo el calor que esperaban.

Esta historia me trae a la memoria lo que le pasó a Martín Neimöller. En el año 1938 fue condenado a siete meses de cárcel por enfrentarse al régimen nazi de Hitler. Era pastor luterano. Después de cumplir su condena fue internado en el campo de concentración de Sachsenhausen y después en el de Dachau. Fue liberado en el año 1945. Estando internado escribió un poema titulado: Cuando los nazis vinieron por los comunistas. Aunque pueda parecer disparatado el poema tiene mucho que ver con la actualidad que estoy contando. El poema dice así:

“Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas, / guardé silencio, / porque yo no era comunista, / Cuando encarcelaron a los socialdemócratas, / guardé silencio, / porque yo no era socialdemócrata, / Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas, / no protesté, / porque yo no era sindicalista, / Cuando vinieron a buscar a los judíos, / no protesté, / porque yo no era judío, / Cuando vinieron a buscarme, / no había nadie más que pudiera protestar”.

Hasta la actualidad han existido una infraestructura dentro del BM La Roca. Ahora, por cuestiones más políticas -uno manda más que seis- que deportivas, esta quedará desestructurada. El próximo martes la actual junta local dimitirá porque se siente impotentes al no poder hacer nada más. Ellos han protestado y han luchado por el bien del club. Ahora piden que todos aquellos que forman la gran familia del BM La Roca los apoyen. De no ser así el fin está cercano. Ahora es el momento. Luego vendrán las quejas y las protestas pero, como en el poema, tal vez no quede nadie para escuchar sus lamentos.

PREC presentat a l'Ajuntament

PREC QUE PRESENTA EL PPC LA ROCA DEL VALLÈS PER A LA MILLORA DEL FINANÇAMENT LOCAL


CÉSAR ALCALÁ GIMÉNEZ DA COSTA, en la seva qualitat de President local del PPC La Roca del Vallès, actuant en la seva representació, eleva a la Corporació pel seu debat el següent

PREC

Amb l’aprovació del nou model de finançament autonòmic és hora d'obrir les negociacions per reformar les hisendes locals, per tal que les corporacions locals puguin tenir els recursos necessaris per atendre als ciutadans i respondre als reptes de la crisi econòmica.

És notori que, malgrat els avenços assolits per les anteriors reformes de les hisendes locals, hores d’ara les corporacions locals estan suportant una situació financera que ens ofega i limita els serveis que poden oferir als ciutadans i ciutadanes dels municipis que representem.

Si els governs autonòmics i l'Estat -una vegada tancat la reforma del finançament autonòmic- no milloren, d’acord als propis recursos i competències, el finançament local, les corporacions locals no podran seguir suportant l’esforç econòmic i social que representa la crisi econòmica, situació encara més agreujada pel pes de les despeses de serveis que recauen en les administracions locals malgrat no ser de la seva competència.

Aquesta insuficiència financera s’ha generat per la falta de reconeixement real del paper fonamental de les entitats locals en la provisió pública de serveis en l’actual estat del benestar. D’aquesta manera, s’ha mantingut la baixa participació de la despesa local respecte del total de la despesa de les administracions públiques.

Les entitats municipalistes de Catalunya han constatat que continua vigent la principal reivindicació del II Congrés de Municipis de Catalunya, celebrat al 2001, on es va demanar obtenir una participació més gran en els ingressos i la despesa pública.

A aquesta situació cal afegir dos fets que agreugen la situació de les corporacions locals. Per un costat tenim la tendència del l'Estat i de les comunitats autònomes a establir mandats sobre els ajuntaments sense les corresponents dotacions de recursos d’acord amb criteris de suficiència.

Aquest és el cas del desplegament de la Llei de la dependència, que amplia molt significativament les necessitats de despesa local sense establir mecanismes de compensació íntegra, tal i com exigeix el principi de lleialtat institucional.

Per l’altra, ens trobem amb una forta pressió social per tal que els ajuntaments assumeixin activitats i serveis, que malgrat no ser locals, no estan impartits de forma adient per les administracions que realment tenen la competència.

Des de el PPC de La Roca del Vallès entenem que una vegada tancat el cicle de la reforma del finançament autonòmic, malgrat que hagués estat millor fer les reformes de forma simultània, no podem retardar per més temps el nou finançament local, per donar resposta als problemes de suficiència financera dels ajuntaments. Una reforma que no es pot limitar a oferir més recursos sinó que ha d'aixecar un nou model per incrementar l’autonomia, la suficiència i la responsabilitat fiscal de les corporacions locals i garantir la cohesió territorial.

Per tot això, el PPC de La Roca del Vallès prega al Consistori,

1. Requerir a la Generalitat per que insti al Govern d'Espanya a iniciar la reforma immediata del sistema de finançament local que permeti a les corporacions locals continuar prestant els serveis que ens demana la ciutadania i que actualment cobrim des de l’administració local: noves escoles bressol, més habitatge social, més polítiques d’ocupació, polítiques adreçades a la plena integració de la immigració o l’atenció social, per citar-ne algunes, totes elles necessàries per garantir la cohesió social en pobles i ciutats.

2. Requerir a la Generalitat per que insti al Govern de l'Estat a introduir en la reforma del finançament local els recursos necessaris per atendre a les corporacions locals les noves competències derivades de les lleis estatals com és el cas de la Llei de Dependència i abordar, mitjançant les reformes legals corresponents, una delimitació de les competències dels ens locals per tal que exerceixin aquelles que els correspongui i alhora tinguin el finançament necessari per fer-ho.

3. Requerir a la Generalitat per que insti al Govern d'Espanya, en tant no s’acordi un nou model, de finançament local, a procedir a la creació d’un fons específic que permeti retornar l’IVA pagat per les inversions fetes pels Ajuntaments en el marc de Fons Estatal d'Inversió Local i a no disminuir en l’any 2010 les transferències que han de rebre les Corporacions Locals mitjançant la participació en els ingressos de l’Estat.

4. Instar al Govern de la Generalitat a aprofitar la millora del finançament autonòmic per millorar de forma sensible les transferències corrents i de capital que fa a les corporacions locals catalanes, amb especial atenció pel que fa al finançament dels serveis impropis i a les necessitats de finançament generades per la legislació autonòmica catalana. És imprescindible un salt qualitatiu en la dotació del Fons de Cooperació Local.

5. Instar als Governs de l'Estat i de la Generalitat a assumir el principi bàsic de lleialtat institucional segons les quals no es poden imposar mandats legislatius o reglamentaris sobre les corporacions locals sense preveure una dotació pressupostària suficient per atendre els nous serveis o competències.

6. Comunicar, en cas que el Consistori decideixi dur a terme els requeriments anteriorment cintats, l’acord al que s’arribi als ministres d’Administracions Públicas, Economia y Hisenda, al president del Govern, al president de la Generalitat, i als presidents de la Federació Espanyola de Municipis y Províncies, de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.


A La Roca del Vallès, a 21 d’abril de 2010.


César Alcalá
President local
PPC La Roca del Vallès

PREC presentat a l'Ajuntament

PREC QUE PRESENTA EL PPC LA ROCA DEL VALLÈS
EN RELACIÓ A LA LLEI DE DEPENDÈNCIA




CÉSAR ALCALÁ GIMÉNEZ DA COSTA, en la seva qualitat de President local del PPC La Roca del Vallès, actuant en la seva representació, manifesta


EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Llei 39/2006 de 14 de desembre de 2006 de Promoción de la Autonomía personal y Atención a las personas en situación de dependencia va entrar en vigor l'1 de gener de 2007.

Aquesta llei regula les condicions bàsiques de promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència mitjançant la creació del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia (SAAD) en el qual col•laboren i hi participen l'Administració General de l'Estat, les Comunitats Autònomes i les Administracions Locals.

Després de mesos de retard en la aplicació de les prestacions recollides a aquesta Llei, ara les diferents administracions han començat a trobar excuses per aturar les expectatives legítimes generades per la nova legislació.

Els pressupostos de l'Estat pel 2010 son totalment insuficients per complir amb els objectius que estableix la norma, la qual cosa representa no oferir a les comunitats autònomes els recursos indispensables per atendre les expectatives de serveis que la Llei de Dependència ha creat entre molts ciutadans. Amb els recursos dotats pel Govern d'Espanya no es podrà portar a la pràctica la llei de Dependència, al reduir-se els diners que rebran les Comunitats Autònomes per atendre les persones dependents el 2010, que havien estat prèviament acordades (l'Administració Central i les Autonòmiques haurien d'aportar el 50% del total).

Per aquests motius el PPC La Roca del Vallès presenta aquest prec a l’Ajuntament de La Roca del Vallès:


1) Demanar l'actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya per a que defensi davant del Govern de l'Estat el compliment íntegre del calendari i del finançament establert per al desplegament de la Llei 39/2006 de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència.

2) Instar a les administracions responsables, tots els tràmits necessaris per a fer efectives les prestacions a les que tenen dret les més de 71.000 persones que han estat valorades pels els equips d'avaluació del grau de dependència, de les quals més de 60.000 tenen un grau 3 (nivell 1 o 2) o un grau 2 de nivell 2, què són els graus que actualment ja haurien d'estar coberts.

3) Instar a les administracions competents, la disposició dels recursos necessaris per poder atendre l'any 2010 a totes les persones amb un grau de dependència II, nivell 2, tal i com estava previst en el calendari de desplegament de la Llei.

4) De produir-se, donar trasllat d'aquests acords al Govern d’Espanya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, als Grups Polítics representats al Parlament de Catalunya i a les entitats i associacions del nostre municipi.


La Roca del Vallès, a 21 d’abril de 2010.

César Alcalá
President local
PPC La Roca del Vallès