Aquest mati s'ha fet entrega a l'Ajuntament de La Roca del Vallès el següent prec:
A L'EXCM. AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS
D. CÉSAR ALCALÁ GIMÉNEZ DA COSTA, major d'edat, proveït de DNI núm. 36.976.717-P, President Local a La Roca del Vallès del Partit Popular de Catalunya, amb domicili a efectes de notificacions al c / de Dalt 2, escala A, 2 º 1a, de la Roca del Vallès, comparec i, com a millor procedeixi en Dret, DIC:
Que mitjançant el present escrit, PREC A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL A LA QUE EM DIRIGUEIXO que procedeixi a posar la bandera espanyola al lloc destacat que li correspon a la sala de plens de l'edifici municipal de Can Sol, seu de l'Ajuntament, en compliment del que estableix la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i el d'altres banderes i ensenyes. Baso el meu prec en els següents
F E T S
PRIMER .- El que subscriu ha pogut observar que a la sala de plens de l'edifici municipal que constitueix la seu de l'Ajuntament de la Roca del Vallès només oneja la senyera catalana i no oneja l'ensenya nacional espanyola, com mana l'article 3 de la llei 39/1981, de 28 d'octubre:
La bandera de España deberá ondear en el exterior y ocupar el lugar preferente en el interior de todos los edificios y establecimientosde la Administración central, institucional, autonómica provincial o insular y municipal del Estado.
SEGON .- El mandat legal no pot ser ignorat i incomplert per l'Ajuntament al qual em dirigeixo. Els ciutadans i també els poders públics, sense excepció, estan subjectes a l'ordenament jurídic, article 9 de la Constitució:
1.- Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico.
2.- Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social.
3.- La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.
TERCER .- La sentència de la Sala Contenciós Administratiu, de data 24/7/2007, no deixa cap dubte sobre la interpretació de la llei, ratificant en el criteri que ja va seguir en la sentència de 14 d'abril de 1988, que reproduïm textualment:
“la expresión deberá ondear que utiliza el legislador, formulada en imperativo categórico viene a poner de relieve la exigencia legal de que la bandera de España ondee todos los días y en los lugares que expresa, como símbolo de que los edificios o establecimientos de las Administraciones Públicas del Estado son lugares en donde se ejerce directa, o delegadamente, la soberanía y en ellos se desarrolla la función pública en toda su amplitud e integridad, sea del orden que fuere, de acuerdo con los valores, principios, derechos y deberes constitucionales que la propia bandera representa, junto con la unidad, independencia y soberanía e integridad del Estado Español. Por ello, la utilización de la Bandera de España en dichos edificios o establecimientos debe de serlo diariamente como manifestación, frente a los ciudadanos, del contenido que simboliza y representa, … La Ley distingue y regula dos diferentes situaciones en las cuales debe ondear la Bandera de España. La primera en el exterior de los edificios y establecimientos de las Administraciones del Estado, en los que la bandera debe ondear diariamente con carácter de permanencia, no de coyuntura, no de excepcionalidad sino de generalidad y en todo momento.Por ello, el legislador a lo largo del Art. 3 utiliza siempre las expresiones gramaticales en sentido imperativo "será la única que ondee" (párrafos 2 y 3) "se colocará" (punto 4) "se enarbolará" (punto 5) para expresar una idea o un contenido normativo de naturaleza permanente y no esporádica,... Por ello regula el lugar que debe ocupar cuando concurra con otras, especificando le corresponde el lugar destacado, visible y de honor, y preeminente respecto de las otras, así como que el lugar preeminente y de máximo honor será la posición central cuando el número de banderas sea impar y siendo par, de las dos posiciones que ocupan las del centro la del lado izquierdo del observador".
QUART .- El Grup local del Partit Popular de Catalunya de la Roca del Vallès i el que subscriu es reserven les accions legals que siguin procedents si, tot i la denúncia de vulneració de la Llei que es formula, i el prec que es restitueixi la legalitat, l'Ajuntament persisteix en l'incompliment de la norma.
Pel que,
A L'AJUNTAMENT PREC: Que tingui per presentat aquest escrit i, en els seus mèrits, procedeixi a la restitució de la legalitat vulnerada, disposant el necessari perquè la bandera espanyola onegi a la sala de plens de l'edifici municipal de Can Sol, on s'ubica la seu de l'Ajuntament de la Roca del Vallès.
Aquest mati s'ha fet entrega a l'Ajuntament de La Roca del Vallès el següent prec:
A L'EXCM. AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS
D. CÉSAR ALCALÁ GIMÉNEZ DA COSTA, major d'edat, proveït de DNI núm. 36.976.717-P, President Local a La Roca del Vallès del Partit Popular de Catalunya, amb domicili a efectes de notificacions al c / de Dalt 2, escala A, 2 º 1a, de la Roca del Vallès, comparec i, com a millor procedeixi en Dret, DIC:
Que mitjançant el present escrit, PREC A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL A LA QUE EM DIRIGUEIXO que contesti les preguntes que a tenor els hi faré. Baso el meu prec en els següents
F E T S
PRIMER .-En el ple ordinari del proppassat 19 de novembre de 2009, celebrat a l'Ajuntament de La Roca del Vallès, es va aprovar una moció consensuada per CiU-ERC en la qual es manifestava el suport institucional simbòlic per a l'organització d'una consulta popular per la independència en aquest municipi. L'Ajuntament de La Roca del Vallès s'adhereix a altres ajuntaments a favor de la sèrie de consultes que es van iniciar a Arenys de Munt. En la moció es declara que l'Ajuntament està d'acord que la ciutadania expressi lliurement les seves inquietuds. La moció, encara que consensuada amb CIU, ha estat presentada per la secció local d’ERC de La Roca del Vallès.
SEGON .- Que de conforme a altres consultes populars es va establir que la de La Roca del Vallès es realitzes el 25 d’abril de 2010.
TERCER.-El nostre municipi, igual que altres municipis de l'estat espanyol estan vivint una de les pitjors crisis econòmiques que hem conegut. Les preocupacions de la ciutadania són altres: mantenir la seva ocupació i arribar a final de mes.
QUART.- Les consultes independentistes només serveixen per a distreure l'atenció de la gent i impedir que es tractin els temes que veritablement són importants per a la ciutadania.
CINQUÈ.- En aquestes mocions independentistes es fa referència als Països Catalans, concepte exclòs per la majoria dels ciutadans dels diversos territoris que ERC inclou dintre dels suposats Països Catalans.
Pel que,
A L'AJUNTAMENT PREC QUE EM CONTESTI LES SEGÜENTS PREGUNTES:
- Demano saber el cost econòmic que ha suposat o suposarà per al ciutadà la demanda dels serveis municipals.
- Demano saber el cost econòmic institucional que ha suposat o suposarà per al ciutadà la demanda dels serveis municipals.
- Demano saber quins serveis municipals s’han fet o es faran servir durant la consulta popular.
- Demano saber si s’ha demanat o es demanarà a la Policia Local que vigili el procés de la consulta popular.
Tenint en compte el marc econòmic en el que tots estem immersos, el Partit Popular de La Roca del Vallès ha confeccionat una sèrie de mesures que han de servir a l'actual equip de govern per superar la crisi econòmica. Considerem que és la nostra obligació presentar-les encara que la nostra formació política no formi part del consistori. En moments de crisi tots els partits polítics -amb o sense representació- han d'aportar solucions. Només així aconseguirem tirar endavant el nostre municipi amb una taxa d'atur propera als 700 desocupats i amb un dèficit preocupant.
El futur econòmic ha canviat. Fins a la greu crisi econòmica, la gran font de finançament han estat les llicències d'obres. Com a conseqüència de la crisi aquestes han entrat en retrocés i els municipis han reduït els seus ingressos. Això ha suposat dèficit i endeutament. En el nou marc econòmic no hi haurà un augment de la construcció com el que hem viscut en els darrers anys. Tampoc a nivell municipal. Per això hem de pensar quin creixement sostenible volem.
La economia municipal s'ha de plantejar amb mesures que aportin ingressos per poder invertir en els nous projectes que volem realitzar. En un municipi el dèficit només té sentit i és admissible per finançar inversions. Si hi ha dèficit aquest limita les inversions futures. No hi pot haver futures inversions si aquest és elevat. Tots ens hem de preguntar: ¿és lícit apujar els impostos per reduir el dèficit? Què car paguen els ciutadans aquest endeutament? La resposta és senzilla. Els ciutadans paguen molt car el dèficit del seu ajuntament i una pujada d'impostos no garanteix reduir el dèficit.
Hi ha un marc econòmic de futur per als municipis. Un marc econòmic a mitjà i llarg termini. Gràcies a ell es poden fer plantejaments d'inversió que ens protegeixin d'una futura crisi econòmica. S'han de canviar els paràmetres econòmics actuals i construir un nou finançament municipal.
La Roca del Vallès necessita més que mai un govern amb idees i prioritats clares. Es imprescindible un lideratge ferm per sortir d’aquesta crisis. El municipi necessita un canvi pel que fa a les politiques desenvolupades per l’actual consistori. Reclamem un canvi de model, amb un Ajuntament capaç de generar llocs de treball i que ajudi a crear ocupació. També ha de ser conscient de la capacitat emprenedora dels ciutadans de La Roca del Vallès. Per això reclamem més protagonisme de la societat civil i que el consistori estimuli la creació d’empreses i negocis.
No només la actual consistori ha de canviar la seva política econòmica. El problema es global. Es imprescindible que l’Estat millori el finançament local donant als ajuntaments els diners necessaris per fer front als serveis que precisen els seus ciutadans i que la Generalitat de Catalunya assumeixi les despeses que son de la seva competència. Tant tols així podrem sortir de la crisis en la que estem abocats.
Què vol dir que hem de guanyar a la crisis econòmica? Vol dir que des de l’Ajuntament s’ha de contribuir a generar llocs de treball. Dit d’un altre manera, s’ha de crear ocupació. La prioritat del Partit Popular són les persones i hem de garantir l’atenció necessària als més vulnerables davant la crisis i evitar que cap roquerol sigui vençut per la crisis econòmica.
La crisis econòmica no es redueix a números i a magnituds econòmiques. Vol dir persones i aquesta és la vessant social de la crisis econòmica.
Defensem un nou model de municipi. Un canvi profund en les actuals polítiques que comporti un canvi real, que permeti als roquerols sortir de la crisis econòmica i veure com el nostre municipi esdevé capdavanter en iniciatives i inversions.
Les mesures anticrisis s’han de centrar en cinc àmbits d’actuació: gestió tributaria; foment de l’activitat econòmica; ocupació de qualitat; sentit social; i finançament municipal. Sobre aquestes premisses el PPC de La Roca del Vallès ha presentat al consistori governat per CiU-ERC aquestes 40 mesures anticrisi.
1.- Pla d’austeritat municipal amb la finalitat d’eliminar aquelles despeses no necessàries per a fer front a la crisi i prioritzar aquelles actuacions que permetin assolir aquest objectiu.
2.- Avaluació de les inversions previstes, prioritzant aquelles que siguin més necessàries per fer front a la crisi econòmica.
3.- Garantir que es faran efectives les obres previstes en el Pressupost. Reclamem que es detallin la relació d’inversions del Pressupost que no es concretaven en l’aprovació d’aquest i avaluació mensual de l’execució de les inversions del Pressupost i del FEIL.
4.- Rebaixa d’impostos, reducció de la pressió fiscal.
5.- Creació d’un fons de contingència social que té per objecte establir ajuts a les persones que més patiran la crisi -pensionistes, joves, famílies- en base a la reducció de la despesa corrent improductiva. Es a dir, aquella no destinada a la reactivació de la economia i a les prestacions socials.
6.- Revisió i aprovació d’un nou Pla d’Ocupació.
7.- Prioritzar les actuacions formatives, especialment les adreçades a aquelles col·lectius que necessiten adoptar noves capacitacions professionals. Hem d’adequar l’oferta de la Formació Professional al nostre municipi, d’acord amb les necessitats actuals i futures del mercat laboral.
8.- Pla de suport al treballador autònom que per la seva especificitat necessita instruments i programes adequats a la seva realitat professional. Potenciar instruments financers que permetin la creació, ampliació i innovació a les empreses, especialment per a les pimes i per als nous emprenedors millorant l’accessibilitat al finançament bancari dels emprenedors, a partir de la implantació de programes de suport financer per als autònoms i les pimes de nova creació, d’acord amb la Generalitat.
9.- Facilitar l’activitat de les empreses reduint-los càrregues, despeses i terminis, implantant una finestreta única empresarial, suprimint traves administratives i fiscals, donant suport als motors de la nostra economia, als treballadors autònoms i a les micro empreses.
10.- Anàlisi i revisió dels procediments administratius en l’àmbit de les autoritzacions i llicències que permetin afavorir l’activitat econòmica. Hem d’assolir l’objectiu d’esser més ràpids en poder constituir una empresa.
11.- Impulsar les inversions orientades a estimular l’activitat econòmica al municipi, millorant els ajuts i els programes d’impuls a la competitivitat que ens permeti competir en una economia internacionalitzada i molt competitiva.
12-. Prioritzar el creixement del municipi cap a activats amb més valor afegit, fonamentades en la investigació i la innovació tecnològica.
13.- La captació de centres de decisió i l’atracció del turisme de negocis.
14.- Desenvolupar un pla perquè el nostre municipi rebi turisme. Tenim un gran patrimoni històric i cultural que s’ha de explotar.
15.- S’ha de crear un pla de col·laboració entre el consistori i la Roca Village perquè els visitants d’aquest outlet es desplacin al nostre municipi. Això es font de riquesa i de coneixement.
16.- Incrementar la inversió en infraestructures prioritàries per a la competitivitat, per atraure inversions i per fer que l’activitat econòmica i comercial generi riquesa i ocupació. No podem dedicar-nos a dispersar recursos en projectes que no tenen a veure ni amb la competitivitat, ni amb l’atenció a les persones ni a la mobilitat, en definitiva, que prioritzin la superació de la crisis econòmica.
17.- Exigir al Govern de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya les infraestructures que el municipi necessita.
18.- Elaborar i posar en marxa un protocol d'actuació per neutralitzar els possibles efectes negatius a l'activitat econòmica i comercials de les obres a la via pública, amb la col·laboració de les associacions de comerciants i altres agents socials implicats, tot contemplant accions prèvies i durant el seu decurs, així com, fórmules de compensació per possibles pèrdues patrimonials i/o econòmiques, promoció de la zona per la seva recuperació comercials, etc.
19.- Garantir l’aplicació de les ordenances municipals en matèria de civisme per evitar una mala imatge del nostre municipi.
20.- Potenciar el comerç de proximitat, de qualitat i professionalitzat, garantint una major seguretat, lluitant contra la competència deslleial, prestigiant el sector de restauració i potenciant els mercats.
21.- Afavorir la aparició de nous eixos comercials i reforçar el comerç de barri a través de l’establiment d’una línia específica d’incentius econòmics i fiscals.
22.- Elaborar un Pla Estratègic del Comerç del municipi, planificat a mig i llarg termini, amb visió global de municipi i visió de micro especificitats de cada barri, eix o zona comercial, que completi de forma transversal totes les diferents problemàtiques que afecten el comerç i permeti treballar en xarxa, entre les diferents administracions i associacions de comerciants.
23.- Intensificar el procés de dinamització i modernització dels comerços del municipi, per tal de garantir una oferta competitiva i de qualitat orientada a les noves necessitats socials.
24.- Cal revisar a fons les polítiques socials i més recursos per a l’atenció a les persones i, en concret, la dependència, la sanitat i l’educació.
25.- S’ha produït un canvi molt important en relació a l’anterior crisis dels primers dels 90 en les que la presència de persones estrangeres en el mercat laboral era insignificant. Ara, quan se’ls acaba la prestació per atur disposen de menys xarxes familiars que suavitzin la manca de recursos. Defensem que cal augmentar els recursos socials per atendre a tots els que ho necessiten, sense discriminar ni als que han vingut al nostre municipi per convertir-se en roquerols com nosaltres ni als roquerols, que no han de ser desplaçats pels nouvinguts.
26.- El consistori ha de donar respostes a les rendes més modestes i recolzar a les classes mitjanes.
27.- Promoure un nou programa per a la gent gran, especialment per aquelles persones que viuen soles, amb la creació de centres de dia i menjadors socials.
28.- Exigència d’un nou sistema de finançament municipal. És imprescindible que el Govern de l’Estat entomi una reforma suficient i estable del finançament local de forma immediata i simultània amb la presentació d’un nou model de finançament autonòmic.
29.- Exigir el reconeixement, per part del govern de la Generalitat de Catalunya, del finançament necessari per l’assumpció de les despeses en relació a aquelles competències de la Generalitat que actualment son oferides pels Ajuntaments.
30.-Defensem un nou model de municipi, un canvi profund en les actuals polítiques, que comporti un canvi real, que permeti als roquerols guanyar a la crisis, sense deixar a ningú enrere.
31.-La Roca del Vallès ha d’afrontar els reptes de la Societat del Coneixement i aprofitar alhora els avantatges i potencialitats de l’economia creativa, però per fer-ho cal que assumeixi els reptes que afronta.
32.-Per tenir lideratge en l’economia del coneixement hem de fer una política compromesa amb el creixement econòmic sòlid i estable i impulsar les inversions orientades a estimular l’activitat econòmica del municipi, millorant els ajuts i els programes d’impuls a la competitivitat que ens permeti competir en una economia internacionalitzada i molt competitiva.
33.-Impulsar el desenvolupament de sectors estratègics en l’economia del coneixement per afavorir la utilització de les noves tecnologies en els sectors tradicionals de la nostra economia.
34.-Promoure pràctiques formatives no laborals en les empreses.
35.-Promoure accions de formació per a millorar la qualificació i la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.
36.-Desenvolupar vivers d'empreses i parcs tecnològics.
37.-Facilitar la implantació de protocols en les empreses familiars, així com desenvolupar programes de suport per crear, créixer i mantenir l'activitat.
38.-Potenciar trobades empresarials per impulsar les sinèrgies entre les empreses.
39.-Impulsar l’ús de les noves tecnologies als sectors més tradicionals de la nostra economia.
40.-Millorar l’eficàcia i l’eficiència de les Administracions Públiques en les prestacions de serveis públics i garantir la qualitat en la prestació i l’accés en condicions d’igualtat, amb independència de la ciutat on visquin o el sistema de gestió utilitzat.
El pasado 1 de marzo César Alcalá, presidente local del PPC La Roca del Vallès, hizo entrega al Archivo de Santa María de Mataró del legado de mossèn Antoni Llensa. Este consiste de cartas, programas y documentos relativos al Círculo Carlista de Mataró. Los documentos estás fechados durante la II República. La documentación será de gran valor para investigar la actividad de este partido político en dicha población. Al acto también asistió Paulí Mojedano, portavoz municipal del PP de Mataró. El fondo cedido será catalogado y estará a disposición de investigadores. Mossèn Llensa fue presidente y secretario del Círculo Carlista de Mataró en el cual también estaba afiliado el beato Josep Samsó i Elías. Aunque la presencia del carlismo en Mataró no fue demasiado destacada, queda pendiente escribir un estudio detallado sobre su influencia en la sociedad civil.
